El cant de l'alosa

El Cant de l’alosa es presenta com una col·lecció de contes, però funciona com una novel·la unitària. En ella està una visió del món poderosa, en què els personatges més menuts roseguen enormes pastanagues i el ximple del poble demana un duro. Un tipus fabrica cinturons amb paquets buits de Chesterfield, i només en aquest detall hi cap l’esperit d’una època en què la necessitat agusava l’enginy. Tot està en el llibre: la formació d’en Joan, el nen que ens presta la seva mirada plena de curiositat. Les festes, els ritus els enterraments i noces, fantasmes i éssers de carn i os. El desig i l’amor, la solitud, la malaltia. El mut, la remeiera. El nen imagina la llunyana Barcelona «coberta de cristall i folrada de bona llenya». A un cert personatge «la carn se li torna marbre i va florint-li en l’aigua estancada de la mort». Es viu la mort d’una altra manera, sense fer-li tants fàstics. Un té la sensació de llegir a un dels grans, mentre la veu del narrador se l’emporta fins a la fleca del poble per a comprovar com es couen les riques formatjades. Tot narrat amb una llengua que resulta un plaer per la seva capacitat plàstica i la seva potència evocadora. Un món perdut recuperat gràcies a la poesia en prosa de Pau Faner.